Indica molta mala fe discutir-nos el dret a fer servir la paraula SURREALISME, en els sentit particular que nosaltres li donem, ja que ningú pot dubtar que aquesta paraula no va tenir fortuna abans que nosaltres la vam fer servir. Vaig a definir-la, d’una vegada per sempre.
SURREALISME: substantiu, masculí. Automatisme psíquic pur mitjançant el qual s’intenta expressar, verbalment, per escrit o per qualsevol altre sistema, el funcionament real del pensament. És un dictat del pensament, sense la intervenció reguladora de la raó, aliè a tota preocupació estètica o moral.
André Breton, 1924.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada