dissabte, 28 de juny del 2008

Manifest GIN

GIN (Grup d’Investigació No-Professional) presenta un novedós document en temes de protecció del patrimoni: sabeu com se fa un pla de conservació?, per què creis que els illencs no sabem conservar el nostre patrimoni?, serà que no existeixen unes directrius per tal d’elaborar plans de protección, com se fa? Seguidament ho sabreu: d’ara endavant conèixer, valorar i disfruta del nostre patrimoni serà una realitat.
GIN aposta per la CULTURA i EDUCACIÓ com a manera de transformació i millora de la societat del s.XXI
PLA DE CONSERVACIÓ DEL BARRI D’ES JONQUET
Presentació:
Arrel dels dos macroprojectes urbanístics que es volen dur a terme en aquest històric barri de Palma, el nostre grup d’investigació proposa un pla de conservació d’aquest per tal de preservar-lo de la destrucció que suposaria l’execució de dits macroprojectes. Des de el nostre grup d’investigació pretenem ajudar a conservar el patrimoni d’una de les barriades més carismàtiques de Ciutat i a més volem posar en valor tots aquests elements culturals del barri que fins aleshores han passat desapercebuts per la majoria de ciutadans.
Objectius Generals:
1.Preservar un barri històric de Palma, actualment amenaçat per l’especulació urbanística.
2.Posar en valor tots els elements patrimonials que presenta el barri. (Més endavant s’explicaran detalladament)
3.Donar a conèixer la importància del barri als ciutadans i visitants. Es a dir, nosaltres proposem en aquesta assignatura un pla de conservació però aquest també tindria el seu propi pla de divulgació.
Guió del treball:
1. ESTUDI PREVI
1.1 Documentació fotogràfica de les tipologies arquitectòniques i urbanes del barri.
1.2 Informe històric -artístic del barri: Estat de la Conservació, Intervencions, .
1.3 Consulta dels documents administratius legals (PERI 1985, PGOU 1998 etc)
1.4 Interpretació de la informació per GIN

2.DOCUMENTAACIÓ DE LA INTERVENCIÓ PREVISTA
2.1 Consulta dels projectes urbanístics: ACCIONA i PROMOCIONES JONQUET 2001
2.2 Recull documental de la campanya de protesta de la plataforma Salvem Es Jonquet
2.3 Recull de premsa del cas “Salvem Es Jonquet”
2.4 Interpretació de la informació per GIN

3. PLA DE PROTECCIÓ
3.1 Introducció: què i per què protegim?
L’amenaça urbanística en el barri del Jonquet ens dur a la necessitat de voler preservar i protegir els valors culturals, urbanístics i arquitectònics del barri.
L’execució dels projectes duria a la transformació radical de la trama urbana. A part de la transformació urbana també es modificaria l’hàbitat social del lloc tan característic que agrupa vida i activitats d’Es Jonquet.
Està clar que per la millor conservació, per la seva peculiar trama i seu contingut no gens menys preable el barri hauria de ser declarat BIC. Així s’hauria d’integrar segons la llei 16/1985 dintre del que són els conjunts històrics: són aquelles àrees que han servit d’origen a la formació de nuclis urbans tradicionals (ex. Poblat marítim).

Després d’haver presentat els elements més característics i amb més valor cultural d’Es Jonquet. Passem a veure que és el que GIN vol protegir:

Pla de Protecció:
1. Descripció de l’element a protegir: EL BARRI D’ES JONQUET
1.1Situació: Palma, límits del barri (delimitació de l’àmbit de protecció): Incloure Mapa
1.2 Dimensions del barri
1.3 Presentació general del conjunt: un barri de pescadors
1.4 Valors a protegir
-La personalitat unitària i diferenciada del barri
- La trama urbana (comparar barris: La barceloneta) etc.
2. Elements destacats a preservar
-El conjunt en general: un barri de pescadors. A partir d’aquí anar desglossant els elements que nosaltres proposem com a més destacats: ordenats per diferents tipologies: valor etnològic, artístic etc.
-Exemple:
1. Les casetes de pescadors: Ubicació, dimensions, història, Grau de Protecció (en aquest cas volem que sigui BIC, Actuacions permeses (miram quines son les actuacions permeses en un BIC, serà fàcil perque totes seran el mateix) .
2. Els molins: Ubicació, dimensions, història
3. Mar i Terra...etc etc.

3. Finalitat
3.1 Quina és la finalitat d’aquest projecte? Serien les conclusions del nostre treball
3.2 El segon pas: el pla de divulgació perquè tota la ciutadania conegui, valori i disfruti de Es Joquet.

Díptic


Díptic que fa unes setmanes va publicar l'Associació de veïns d'Es Jonquet:

dimecres, 25 de juny del 2008

Els molins de la barriada d'Es Jonquet



En tota l’illa s’han catalogat un total de 3.308 molins, distribuïts en 46 municipis de l’illa, dels quals a Palma n’hi ha uns 1.184 molins, del quals 1.112 són
aiguaders i 72 són molins fariners. A Palma hi havia dos Molinars, el Molinar de Llevant, del qual encara subsisteix el nom, i el Molinar de Santa Caterina,
que comprenia els molins de "Sa Feixina" i des “Jonquet". A la visita realitzarem un itinerari per la barriada del Jonquet on podrem observar els 5 molins
fariners que encara es conserven i la ubicació de dos molins que ja no existeixen.
1. Molí d’en Garleta
2. Molí del Nom de Déu
3. Molí d'en Toni Trossos (no existeix)
4. Molí d’en Carreres
5. Molí de Sa Garriguera
6. Molí d’en Celos
7. Molí d’en Moll (no existeix)

CARACTERÍSTIQUES DELS MOLINS DES JONQUET:
1. El molí d’en Garleta
Cap al 1881 ja tenia aquest nom. Durant la primera meitat del segle XX l’industrial català Ignasi Figuerola s’hi va fer al costat una casa senyorial que al 1952 la convertí en “la Residencia de los Molinos”. El molí va estar habitat pel seu propietari, Gaspar Flexes i Balaguer "Garleta”, de llarga nissaga de moliners, fins que el 1993 l’Ajuntament de Palma el va adquirir i a l’any 2005 l’obre com a museu per donar aconèixer la importància dels molins tradicionals mallorquins.
2. El molí del Nom de Déu
Utilitzat com a habitatge i magatzem, es trobava en un lamentable estat de conservació fins que al 1987 va ser adquirit per l’Ajuntament de Palma, que el va rehabilitar i convertir en Centre Cultural.
3. El molí d’enToni Trossos
Ha desaparegut però es té constància que l’any 1831 encara existia.
Apareix en un plànol de la ciutat on es veuen els set molins des Jonquet i era l’únic que no tenia antenes. El 1851 Palma fou sacsejada per un terratrèmol que tal vegada hauria motivat que s’enderrocàs per l’estat en què hauria quedat. Actualment les construccions que hi queden, propietat de l’Ajuntament, han estat rehabilitades i s’utilitzen com a seu per a l’associació de veïns.
4. El Molí d’en Carreres
Es té constància que el 1840 i 1842 Martí Bestard n’era el propietari. El 1967 es va convertir en la sala de festes El Molino i de llavors ençà ha tingut aquesta funció. Avui en dia s’hi troba ubicada la discoteca Art Deco.
5. El molí de Sa Garriguera
Se sap que devers el 1930 hi vivia “sa Garriguera” i després fou del seu fill Pep que pasturava cabres per sa Feixina i la vall de sa Riera. Posteriorment s’habilità com a sala de festes. Avui en dia presenta un estat precari.
6. El molí d’en Celos
Devers l’any 1860 ja tenia aquest nom. El 1931 el Foment de Turisme el llogà al seu propietari i amb l’ajut de l’Ajuntament es restaurà col•locant-li les antenes i el capell. El 1950 es rodà a Mallorca la pel•lícula Black Jack i el 1952 el molí es convertí en el famós cabaret Jack el Negro. Posteriorment el molí s’habilità com a sala de festes. Avui en dia presenta un estat precari
7. El molí d’en Moll
Actualment no existeix. El 1860 ja només s’hi molien teules i rajoles velles per fer almangra. L’any 1866 ja no tenia antenes ni capell. Habitat fins l’any 1965, va ser desallotjat per raons de seguretat. El dia 19 de novembre de 1975, va ser destruït.

Problemes tècnis i de més

Des de que fa cosa d'un mes varem començar el nostre bloc no em deixat de fer feina, malgrat que no hem pogut publicat tot el que hem anat fent ja que hem tingut problemes per accedir al nostre propi bloc, no ens deixava entrar! aquestes màquines estàn ben bojes... Durant aquest temps hem fet força coses que ja vos anirem mostrant al bloc.

Però en primer lloc una molt bona noticia: el Consell ha iniciat la tramitació de la declaració de BIC per al barri d'Es Jonquet! Aquest fet garantitzarà la protecció d'aquesta barriada emblemàtica de Palma i la paralització dels dos macroprojectes urbanístics (i especulatius recordem) que tenim amenaçat aquest popular barri de pescadors.

>Noticia publicada el 13 de juny del 2008 a Diari de Balears:

El Jonquet: Salvat!
El Consell aprovarà la declaració de BIC per al barri. Era la darrera via per frenar-hi dos macroprojectes que posaven en perill l’entorn
Laura Morral 13/06/2008 Vistes: 45

El Jonquet gaudeix des d’ahir d’una segona oportunitat. La mobilització ciutadana encapçalada pels veïns del barri, Arca i el GOB, ha fet possible que la Comissió d’Urbanisme, ordenació del territori i patrimoni del Consell de Mallorca votàs a favor de l’informe tècnic emès dilluns que plantejava declarar Bé d’Interès Cultural aquest barri de pescadors. La catalogació de BIC era la darrera alternativa per evitar que dos macroprojecte urbanístics, un al solar Mar i Terra i l’altre al carrer dels Rentadors, amenaçassin la integritat d’aquest entorn.
L’informe del Consell remarca que el Jonquet és un dels nuclis "més destacats" de l’Illa i, per tant, "mereixedors d’una protecció especial". Per defensar aquesta catalogació, l’informe conclou que el Jonquet és un dels barris històrics de Palma perquè és un dels primers que s’anaren consolidant fora de la ciutat intramurs, amb la qual guarda una estreta relació de proximitat a la banda de ponent, arran de mar.
"La seva implantació en un emplaçament de gran atractiu, amb importants valors paisatgístics, s’ha fet al llarg del temps d’una manera integradora, sense grans estridències", remarca l’informe. Així mateix, argumenta que el talús del Jonquet, amb els seus molins i cases d’arquitectura tradicional, ha estat una de les imatges més consolidades de la façana marítima de Palma reflectides en multitud d’obres pictòriques dels segles XIX i XX.
La Comissió d’Urbanisme del Consell valora que el Jonquet constitueix una agrupació homogènia de construccions representatives de l’evolució històrica, social i cultural.
Segons subratlla el mateix informe, les petites edificacions han mantingut la coherència suficient per constituir una unitat susceptible de delimitació pel fet d’estar enclavades en un talús clarament definit, amb entitat pròpia i destacada del perfil urbà i que disposa d’elements d’alt valor etnològic com són els molins, les cases d’arquitectura popular i marinera, les fonts i els seus carrers i places.
Tots ells "converteixen aquesta barriada en una zona única i d’un alt valor històric. A partir d’ara, l’Ajuntament de Palma haurà de tramitar un nou Pla Especial per a la zona en el qual caldrà tenir en compte tots aquests elements a protegir. Es frena, així, una operació que hauria arrasat aquest entorn únic.