Tenc set de tu, i bec ginebra
Va tornar a tancar el llibre i mirà cap a la porta,
ningú no l'obrirà, sospità alleugerit
i deixà el llibre sobre el munt format per Shelley, Rimbaud i Baudelaire.
Quin vers! Cada vegada que el llegia el copejava com una maça.
Treu nerviós d'un dels calaixos un paquet de tabac
i una capsa de mistos taronja mig aixafada.
Recolzat a la fillola de la finestra fuma.
Són les tres del migdia.
Llum blanca.
Les persianes verdes tenen cura de l'ombra.
Travessa el carrer un moix.
Calor.
2 comentaris:
Sublim!
m'encanta aquest poema
A jo també m'encanta.
Molt bon bloc.
Publica un comentari a l'entrada