dijous, 29 de juliol del 2010

Passetjar pel casc antic de Palma


Fa pocs dies el dbalears dedicava el seu apartat de cultura a parlar del casc antic de Palma. En aquest article podem percebre la bellesa del nucli antic de la ciutat, ciutat en nombroses restes d'altres cultures com per exemple la musulmana, la qual ens llegà edificis tan emblemàtics com els de l'Almudaina. Per saber més, us deixam amb l'article publicat aquest darrer dilluns del mes de juliol al dbalears.
La història imperceptible de Palma
El centre antic de Ciutat conserva importants elements arquitectònics dels nostres avantpassats. Just quan s’acaba d’ajornar la declaració del nucli històric com a BIC, proposam una ruta per alguns dels seus racons més amagats

Actualment puntuat amb 5 estrelles sobre 5 Puntua amb 1 estrelles Puntua amb 2 estrelles Puntua amb 3 estrelles Puntua amb 4 estrelles Puntua amb 5 estrelles
Més enllà de les esglésies, els palaus i els castells, Palma és una ciutat que, de manera quasi imperceptible, és testimoni d'un llegat històric importantíssim per a la cultura. Romans, àrabs, cristians... tots han anat deixant la seva empremta a la ciutat (i remodelant els edificis a la seva conveniència). L'estiu és un bon moment per endinsar-se en els ombrívols carrers del centre històric, una zona amb un disseny urbà "intencionat per afavorir la il·luminació de les cases a través dels patis interiors", afirmà l'historiador i guia de la ruta, Tomàs Vibot.

Una de les restes més antigues que es conserven és la porta de l'Almudaina, al carrer d'en Morey, que data del segle V dC i que fou part del diàmetre de la murada romana. "Els fonaments romans foren reutilitzats i en el temps dels àrabs delimitaven l'entrada del barri de l'Almudaina, el més luxós de la ciutat". Amagat, al pati de Can Ordines d'Almadrà, hi trobam una altra resta del temps dels romans, un monument funerari que conserva la inscripció "Ara Manlia Seupultura". L'imperi romà també va establir bases en l'urbanisme de la capital. Els carrers Estudi General i Son Roc eren els més importants. "Els anomenats Cardus i Decumanus, el cor de la ciutat", puntualitzà Vibot, qui afegí que "les traçades dels actuals carrers de Sant Miquel i Sindicat ja eren molt importants en aquell temps".

Urbanísticament, l'herència de la presència àrab és igualment palpable a Palma, però no tant per la importància que tingué. "Ni més ni manco que el perímetre de les Avingudes coincideix amb els terrenys que delimitaven l'antiga Medina Mayurqa, la vuitena ciutat més gran de tot l'Al-Andalus", comentà l'historiador sobre el projecte d'ampliació de la zona BIC del centre de Palma, que actualment està en punt mort.

L'Hort del Bisbe és un altre indret que amaga secrets àrabs, ja que s'hi conserva l'estructura d'una sínia musulmana. "En aquest període, les cases es construïen amb un hort; era part de la seva cultura", precisà. Una portella que dóna al parc de la Mar, l'imponent arc de l'Almudaina i el minaret del convent de Santa Clara són altres restes que transporten el caminant cap a la Palma musulmana.

Però si hi ha un estil arquitectònic que perdura per molts de racons del barri vell aquest és el gòtic. En les noves construccions cristianes, pràcticament només es pot veure romànic a l'arc d'entrada a la capella del Temple. Aquesta construcció, aixecada pels àrabs per fer la funció de ciutadella, té un domini del gòtic aclaparador a la resta. L'edifici conté uns arcs magnífics, amb els característics finals punxeguts i, a pocs metres, al carrer Botons, hi podem trobar també una façana amb elements d'aquest estil força visibles. Algunes de les mostres gòtiques més ben conservades es localitzen arreu de diferents patis i façanes del centre de la ciutat. L'escala del pati interior de Cal Comte de la Cova, on actualment hi ha l'Escola de Turisme, Can Weyler i Can Catlar del Llorer. I és que, per respirar essència històrica, tan sols ens hem d'endinsar pels carrerons del centre, alçar la vista i guaitar encuriosit pels racons.

dimecres, 28 de juliol del 2010

diumenge, 11 de juliol del 2010

Cançó del mes: Somniem (Lluis Llach)

SOMNIEU.
És clar que sí, somniem constantment.
ESPEREU MASSA.
És clar que sí, ham après a esperar i ho esperem tot.
VOLEU MASSA.
És clar que sí, volem massa, més, tot, àvidament.
TENIU MASSA PRESSA.
Sí, és clar que sí, caminar, arribar, recomençar, tenim pressa, molta pressa.

SOMNIEU.
Sí inevitablement, el somni d’avui com possibilitat del demà.
ESPEREU MASSA.
És clar que sí, i no ens fa cap vergonya ésser esclaus de l’esperança.
VOLEU MASSA.
És clar que sí, és el nostre dret rabiós, i encara més el nostre deure.
EXIGIU.
És clar que sí, apassionadament o amb tristesa.

I tanmateix,
i tanmateix, millor així,
millor un poble que es mou,
encara que, a vegades, precipitat,
encara que, a vegades, massa prudent,
encara que, a vegades, brut, baix, rastrer,
encara que, a vegades, sublim,
millor així, amb tota la seva condició humana, estranya i senzilla;
millor així, que no un ramat de xais sotmès al càlcul dels ordenadors d’interessos.
Per això, que ningú no s’avergonyeixi de dir, que ningú no s’avergonyeixi de cridar:
somniem, sí, constantment, somniem sense límits en els somnis,
somniem fins l’inimaginable.
Somniem sempre,
i ho esperem tot, hem après l’art d’esperar, aquest art d’esperar
en nits interminables d’impotència; sabem esperar i ho esperem tot, tot,
i ho volem tot, volem l’impossible per a arribar al possible,
volem el possible per a arribar a l’impossible;
millor així, amb tota la seva condició humana, estranya i senzilla;
millor així, que no un ramat de xais sotmesos al càlcul dels ordenadors d’interessos;
per això, si mai ens diuen, si mai ens gosen dir...

SOMNIEU.
És clar que sí! constantment, somniem sempre.
Si en dieu: ESPEREU MASSA.
És clar que sí, hem après a esperar, i ho esperem tot.
Si ens dieu: VOLEU MASSA.
És clar que sí, volem massa, més i tot, àvidament.
Si ens dieu: TENIU MASSA PRESSA.
És clar que sí, caminar, arribar, recomençar, sí, tenim pressa.