dimecres, 30 de juny del 2010

Primer manifest del Surrealisme


Indica molta mala fe discutir-nos el dret a fer servir la paraula SURREALISME, en els sentit particular que nosaltres li donem, ja que ningú pot dubtar que aquesta paraula no va tenir fortuna abans que nosaltres la vam fer servir. Vaig a definir-la, d’una vegada per sempre.
SURREALISME: substantiu, masculí. Automatisme psíquic pur mitjançant el qual s’intenta expressar, verbalment, per escrit o per qualsevol altre sistema, el funcionament real del pensament. És un dictat del pensament, sense la intervenció reguladora de la raó, aliè a tota preocupació estètica o moral.
André Breton, 1924.

dimarts, 22 de juny del 2010

Adéu a un gran de la literatura: Saramago


La derrota tiene algo positivo, nunca es definitiva. En cambio la victoria tiene algo negativo, jamás es definitiva.

Pienso que todos estamos ciegos. Somos ciegos que pueden ver, pero que no miran.

Todo el mundo me dice que tengo que hacer ejercicio. Que es bueno para mi salud. Pero nunca he escuchado a nadie que le diga a un deportista; tienes que leer

Es hora de aullar, porque si nos dejamos llevar por los poderes que nos gobiernan, y no hacemos nada por contrarrestarlos, se puede decir que nos merecemos lo que tenemos

dimarts, 15 de juny del 2010

Torna el Mar i Terra


Aquest proper octubre ja podrem gaudir del Terra Mar i Terra. Aquest espai fou creat el 1898 per l'entitat mutualista Mar y Tierra. Durant el franquisme aquest meravellós local que funcionà com a teatre, escola i local de reunió de distintes associacions de la barriada de Santa catalina fou abandonat i caigué en desús. Avui torna a recuperar el seu esplendor gràcies a la restauració realitzada amb el fons europeu. En aquest espai s'ubicarà l'escola de teatre municipal de Palma i segurament els veïns de Santa Catalina podran gaudir d'aquest espai per celebrar qualsevol acte festiu, cultural, social, etc.

dilluns, 14 de juny del 2010

El llegat industrial de la ciutat de Palma


El passat diumenge 13 de juny la periodista del dbalears Francesca Marí centrà el seu article en els vestigis industrials que s'estan restaurant actualment a Palma. Amb la lectura d'aquest article podreu conèixer alguns elements del patrimoni industrial de la ciutat que han tingut la sort de perviure en el temps.
Els darrers vestigis de la Palma industrial
El Consell aprova la restauració del fumeral de les Estacions, l’únic declarat Bé d’Interès Cultural. Cort, per la seva banda, reforma el del centre Flassaders, que ha patit despreniments
Des dels terrats de la ciutat antiga encara guaiten, impassibles, algunes reminiscències de la Palma industrial del segle XIX. Els fumerals, avui llar de gavines, són els principals vestigis que, a poc a poc, es posen en valor. No debades, són gairebé l'únic que ens queda. L'exemple d'aquesta preservació el trobam a Can Ribas, el centre Flassaders i al parc de les Estacions, tres indrets on es fan o s'han d'iniciar restauracions.

El principal conjunt fabril de Ciutat el trobam a Can Ribas, origen del barri de la Soledat, on la xemeneia de l'antiga fàbrica tèxtil s'alça majestuosa enmig d'una plaça mig desmanegada. Les obres impulsades per Cort estan en la primera fase d'execució i encara queda la demolició i la consolidació de les naus fabrils. Això no obstant, no és l'únic vestigi industrial en obres.

Els tècnics de l'Ajuntament de Palma treballen també al cor del centre Flassaders, on hi ha el fumeral de l'antiga fàbrica. Des de fa un mes, les bastides vesteixen la xemeneia històrica que, a causa del temps, ha patit despreniments. La restauració consisteix, segons el tècnic municipal Antoni Sbert, en "la consolidació estructural" per tal d'impedir "un desplaçament horitzontal del fumeral". Fa poc més d'un mes la directora del centre Flassaders s'adonà que n'havien caigut alguns trossos de totxana i avisà els tècnics. "Férem venir un enginyer del País Valencià especialista en xemeneies perquè ens donàs el seu parer", explica Sbert, qui confirma que "les fissures eren bastant importants". Avui ja s'han posat brides a la part superior del fumeral, una solució molt comuna per a les escletxes verticals a la part de la boca. Ara cal actuar en els cruis horitzontals, que provoquen que hi hagi totxos totalment despresos de la paret. Sorprèn, però, que els esmentats espais industrials no gaudeixin encara de la màxima protecció patrimonial. L'únic que ha estat declarat Bé d'Interès Cultural és el conjunt d'edificis de l'estació del ferrocarril de Palma, datat entre 1874 i el 1930, i que està mig amagat al parc de les Estacions. Propietat de Serveis Ferroviaris, també ha de ser objecte de restauració.

La passada Comissió de Patrimoni del Consell de Mallorca aprovà la rehabilitació del fumeral, que pateix "desfragmentació i cruis a l'estructura", segons l'informe tècnic. El projecte preveu la neteja completa de les totxanes ceràmiques (també malmeses) i la reparació de les clivelles. Aquestes, per cert, se suposa que varen aparèixer arran de la construcció del metro. "Una dada a tenir en compte i que tal vegada accentuà l'aparació d'aquests cruis en el parament fou la recent construcció del metro", aclareix l'informe de Grosamar SL encarregat per Serveis Ferroviaris. L'execució d'aquesta obra serà relativament curta, perquè només s'allargarà un mes.

Són només tres petites mostres del que fou l'activitat industrial de Palma i que, malgrat la seva poca protecció o la deixadesa que pateixen, conformen la història social i econòmica de la ciutat o, com assegura el conseller Carles Manera (estudiós del tema), com Mallorca visqué una vertadera "industrialització sense revolució industrial".

dimecres, 2 de juny del 2010

Manifest DADÀ


Jo escric un manifest i no vull res; dic, però, algunes coses i per principi estic en contra dels manifestos, com, a part d’això, tambè estic en contra els principis, decilitres per mesurar el valor moral de cada frase. Massa còmode: l’aproximació va ser inventada pels impressionistes. Escric aquest manifest per demostrar com es poden portar a terme alhora les accions més contradictòries amb un únic i fresc alè; estic en contra l’acció i a favor de la contradicció contínua, però tambè estic per l’afirmació. No estic ni pel pro ni pel contra i no vull explicar a ningú per què odio el sentit comú.
Tristan Tzara. 1918.