Suport de les forces polítiques a favor de que es Jonquet es declari BIC

DIARI DE MALLORCA 18-07-2008

MÓNICA G. DOARTE. PALMA. El debate promovido ayer por la plataforma ´Salvem Es Jonquet´ (una Xerrada a la fresca llevada a cabo en el centro cultural de la barriada) se saldó con la promesa por parte de los políticos del PSOE, Bloc, UM y PP de que darán su apoyo para que el barrio palmesano sea declarado Bien de Interés Cultural (BIC).
En el caso del PP, supeditó su "apoyo unánime e indiscutible" siempre y cuando "se respete en todo momento la seguridad jurídica, no se den dos pasos adelante y cuatro atrás, y el período de alegaciones sea lo más abierto posible".
Por parte del PSOE asistieron José Hila y Bartomeu Tugores; Nanda Ramón y Helena Inglada acudieron en representación del Bloc; Llorenç Palmer lo hizo en nombre de UM (Jaume Almendro también había prometido su asistencia pero no estuvo presente); y por parte del PP debatieron Carlos Veramendi y Fernando Rubio. Estos últimos, pertenecientes a la única formación política que se abstuvo durante la votación para comenzar la incoación del expediente para la declaración de Es Jonquet como BIC, recordaron que "el PP se abstuvo por prudencia", pues desconocían "el alcance de la protección, y si se hace una protección excesiva se le podría provocar muchas dificultades a más de un particular", según aseguró Fernando Rubio.
Veramendi, por su lado, quien en todo momento repitió que no quería "hacer demagogia" (y que asistió al debate con varios recortes de DIARIO de MALLORCA en la mano) dijo que "lo que más sorprende" a su formación política "es que el 9 de junio pasado se anunció la incoación del BIC, y ese mismo día la alcaldesa Aina Calvo se lo comunicó personalmente a los vecinos de Es Jonquet como si lo de la incoación hubiese sido cosa de ella, y menos de tres semanas después le dio la razón a las constructoras".
En ese sentido, matizó que "Cort jugó a dos bandas". Y subrayó:"Los servicios jurídicos de las promotoras se ´agarrarán´ de eso para reclamar indemnizaciones, porque lucharán por su derecho adquirido, y nosotros queremos saber quién se hará cargo de esas indemnizaciones".
El resto de políticos invitados al debate coincidieron sin tantas matizaciones en que Es Jonquet debe ser declarado BIC (actualmente, los proyectos urbanísticos están paralizados durante los próximos 20 meses, paréntesis durante el cual los técnicos evaluarán la importancia patrimonial del típico barrio de pescadores para que el Consell de Mallorca tome una decisión definitiva sobre si declararlo o no BIC).
José Hila, del PSOE, dijo que "si se ha comenzado la tramitación del BIC, hay que acabarla" y que "si no existiera el Pacte, ni se hubiera hablado de este BIC".
Nanda Ramón, del Bloc, aseguró: "Todos queremos que esta protección sea eficaz, y es muy importante no dar pasos irreversibles. Estamos en un momento muy importante y 20 meses, en la vida global de un barrio, no son nada".
Lorenç Palmer, de UM, señaló por su parte: "Queremos una Palma abierta al mar y desde UM siempre estaremos con lo que quieran los ciudadanos".
La plataforma vecinal ´Salvem Es Jonquet´ está formada por la asociación vecinal del barrio, y en ella se integran también el grupo ecologista GOB y la Asociación para la Revitalización de los Centros Antiguos (ARCA).

Incoació de l'expedient de declaració de BIC del Jonquet

Aconseguit!!! Incoació de l'expedient de declaració de Be d'Interés Cultural, amb categoria de Conjunt Històric, i del su entorn de protecció, a favor del barri d'es Jonquet.

Enllaç: http://boib.caib.es/pdf/2008097/mp50.pdf

Aviam si és veritat....

J. C. PALMA. "Pueden estar tranquilos los vecinos, porque el Ayuntamiento pondrá sobre la mesa la necesidad de preservar el frente marítimo de Palma y en es Jonquet está su inicio", manifestó ayer la concejala de Urbanismo de Cort, Yolanda Garví en relación al temor manifestado por miembros de la plataforma sobre la actitud que adoptaría el Ayuntamiento en el expediente de incoación del barrio como Bien de Interés Cultural (BIC).
Según la concejala, Cort "tiene un amplio margen de maniobra" por lo que respecta a la ordenación urbanística de la zona, pero no tanto en el expediente de declaración de BIC, responsabilidad del Consell.

DIARIO DE MALLORCA 11-JULIOL-2008

Les cases del Cabanyal

El Cabanyal - Canyamelar: un BIC en perill d'extinció

El Cabanyal-Canyamelar és des del finals del XIX un barri de València, el barri mariner de la ciutat de València. Guarda encara el sistema urbà reticular derivat de les barraques, antigues vivendes típiques de la zona valenciana.

Una vegada més asistim a l'eterna confrontació: entre la conservació del patrimoni o el “desenvolupament especulatiu” d'una ciutat. Des del segle passat els habitants del Cabanyal han viscut amb l'amenaça de la prolongació de l'Avinguda Blasco Ibáñez, fins que amb la construcció de l'estació de RENFE en la confluència amb l'Avinguda de Serreria, es creia que ací es finalitzava la història d'una Avinguda-Passeig, que tenia el seu inici-final en els jardins de Vivers i el seu final-inici en l'estació de RENFE i en el barri del Cabanyal. Era la tan desitjada connexió de València amb els Poblats Marítims.

Però en el Ple de l'Ajuntament de València del dia 24 de Juliol de 1998, el Partit Popular, que gaudix de majoria i en contra de les altres forces polítiques (Partit Socialista, Esquerra Unida i Unió Valenciana), va aprovar l'avantprojecte de Prolongació de l'Avinguda Blasco Ibáñez fins al mar. El projecte de prolongar l'avinguda suposa la destrucció de 1651 vivendes, destruint la trama urbana d'este conjunt declarat Bé d'Interés Cultural (BIC), al seccionar la població en dos mitats totalment aïllades.

No sols es destruïx un Conjunt Històric amb edificacions centenàries tan emblemàtiques com la Casa dels Bous i la Llotja de Pescadors, privant al poble valencià d'una dels seus senyes d'identitat i de la seua contribució a la Cultura Universal, sinó que es destruïx també un mode de vida, de relacions socials i humanes, una cultura i idiosincràsia peculiar derivada de la seua relació amb el mar, etc.

ORÍGENS

Este barri fins a 1897, va ser un municipi independent anomenat Poble Nou de la Mar. La seua peculiar trama en retícula deriva de les alineacions de les antigues barraques, paral·leles al mar. Poble principalment de pescadors, prompte es va convertir en una zona d'interés com a lloc de descans i oci, mostra d'això són un bon nombre d'alqueries que apareixien junt amb les barraques, pertanyents als més afavorits en el s.XVIII, o la presència de fondes que s'anunciaven en la premsa de l'època. Al llarg del S.XIX la població va créixer de forma paral·lela cap al mar, i en el canvi de segle els estiuejants de València van començar a llogar i comprar les cases de pescadors i obrers portuaris per a l'època de banys, de fet, l'alta burgesia valenciana es construïx luxosos xalets al llarg de la platja des dels Banys de les Arenes (Xalet de Blasco Ibáñez, 1.902).

ARGUMENTS LEGALS

El PGOU (Pla General d'Ordenació Urbana) de 1.988 qualificarà el barri com a Zona de Planejament diferida, al no arribar a una solució o acord entre la Prolongació de Blasco Ibáñez, o la conservació de l'entramat urbà. Ací s'inicia un lent deterioració al concedir-se escasses llicències d'obres i davant de l'amenaça de destrucció.

El Cabanyal-Canyamelar és declarat Bé d'Interés Cultural per Decret de 3 de maig de 1993. La declaració de Bé d'Interés Cultural determinarà per a l'Ajuntament corresponent l'obligació d'aprovar provisionalment un Pla Especial de protecció del bé i remetre-ho a l'òrgan urbanístic competent per a la seua aprovació definitiva en el termini d'un any des de la publicació de la declaració. Així doncs, el Cabanyal se sotmet a les normes i mesures proteccionistes de la Llei de Patrimoni Històric de 1985, la finalitat de les quals és salvaguardar els béns d'interés cultural i històric.

No s'acaba ací el marc legal, després de la declaració del Conjunt Històric de València com Bé d'Interés Cultural es realitza un Conveni Marco de col·laboració entre la Generalitat Valenciana i l'Ajuntament de València per al desenvolupament i execució del planejament urbanístic del conjunt històric de la ciutat firmat al juny del 1994 entre l'alcaldessa de València Rita Barberá Nolla i la Consellera de Cultura Pilar Pedraza Martínez.

Segons la Llei de Patrimoni Cultural-Valencià, cap. III, article 39, punt 2: “Els Plans Especials de protecció dels conjunts Històrics tindran en compte els criteris següents: a) es mantindrà l'estructura urbana i arquitectònica del Conjunt i les característiques generals de l'ambient i de la silueta paisatgística. No es permetran modificacions d'alineacions, alteracions de l'edificabilitat, parcel·lacions ni agregacions d'immoble llevat que contribuïsquen a la millor conservació general del Conjunt”.

Així doncs el projecte de prolongació de l'Avinguda Blasco Ibáñez passa per damunt de la cultura i de les lleis, així com de la voluntat i forma de vida d'un poble. En compte de recuperar i conservar una zona amb futur com a centre d'atracció cultural i turística, i com a llegat d'identitat per a les generacions futures, creem una ciutat cada vegada menys habitable en nom d'un desenvolupament bàrbar típic dels anys seixanta.La seua destrucció suposaria per a València un pas més cap a la pèrdua total de la seua identitat.

El 22 d'abril de 1998 diverses entitats creen la Plataforma SALVEM El Cabanyal per a evitar la prolongació de Blasco Ibáñez (veïns, comerciants, els partits polítics en l'oposició i entitats culturals). Eixa és la data en què comencen les accions de la Plataforma SALVEM El Cabanyal. La primera d'eixes accions és la celebració de tres sopars populars en una de les places del barri durant els mesos de Juny i Juliol. Es presenten quatre mil escrits en contra del pla municipal.

Hui en dia la lluita està mes viva que mai, malgrat el colp dur que va suposar la sentència desfavorable (12/03/2008) i que podem visitar en este enllaç: http://www.cabanyal.com/Documentacion/ultimo/SENT%20TS%2012-2-08.pdf. La Platoforma Salvem El Cabanyal segueix defensant els principis que ha defensat des de la seua creació, i segueix realitzant activitats i propostes per defensar la paralització del pla.

Bloc del barri

Vos recomanem visitar la web de la Plataforma "Salvem es Jonquet", on trobareu gran quantitat d'informació referiada a aquesta barriada, noticies, activitats...
http://salvemesjonquet.balearweb.net/

Com visitar aquests videos de l'exposició que es va realitzar al mes de juny:

http://es.youtube.com/view_play_list?p=54F70EF609D164E0

Els comerços del carrer sant Magi

Un barri de pescadors

El Jonquet és un petit barri de la façana marítima de Palma, vinculat tradicionalment a Santa Catalina, però amb una identitat i unes característiques que el fan del tot independent. Conta amb unes peculiars característiques urbanes, en les quals sobresurten els molins tradicionals, malauradament aquests darrers decennis s’ha popularitzat per l’alt nivell de degradació i pel grau de degradació i pel grau de marginació dels seus habitants. Fet que ha provocat que es dugui a terme un procés de reforma però que a dia d’avui no és suficient. Hi ha tota una sèrie de mancances com per exemple la tipologia de les cases, la numeració dels carrers, la infraestructura deficitària i la degradació d’alguns dels seus edificis més emblemàtics etc. i a més a tot això s’ha afegit el greu problema de l’amenaça especuladora.
Volem protegir un barri que també destaca per ser un entorn paisatgístic i pintoresc. Ja en el s.XIX viatges romàntics i els visitants conjunturals que anaven arribant a Palma admiraven i enaltien els seus molins, recordem la imatge dels molins d’es Jonquet com a postal en temps dels boom turístic, però a finals del s.XX els turistes han hagut de patir les estridències del ciment i la degradació que es desprèn del barri actual.
Considerem que tot i esser un barri petit, hi ha un nombre considerable d’edificis que mantenen un caràcter que mereix esser conservat. Tant els molins com alguns dels edificis construïts al final del segle XIX fan que tot el barri meresqui un grau d’atenció patrimonial rellevant.