MUSEÏTZAR LA GUERRA CIVIL A MALLORCA. NOUS PATRIMONIS EMERGENTS (I)

MUSEÏTZAR LA GUERRA CIVIL A MALLORCA. NOUS PATRIMONIS EMERGENTS (I)

Qualsevol es pot adonar de la manca de cultura democràtica que patim avui en dia, i més si acotem la mirada a temes de memòria històrica. L’actualitat envers aquest tema ve marcada per la lluita per mantenir o enderrocar el monument feixista dedicat al creuer Baleares situat a la Feixina de Palma, entre altres temes prou importants com la localització i obertura de fosses, nous patrimonis emergents.

Donada aquesta situació d’estancament generada per la falta de valentia de les institucions, hom pensa que en aquestes illes encara cal fer molta feina per ensenyar i explicar la història. És clar que aquest tema no està lliure de polèmica, perquè es tracta d’una guerra relativament recent, però la guerra forma part de la història i com a tal ha de ser estudiada i en aquest sentit la museïtzació de la guerra es pot convertir en un important actiu de la cultura de la pau. Aleshores conèixer la guerra i el seu context d’horror implica la denúncia eficaç en favor de la pau i la promoció del pensament crític.

El patrimoni de la guerra forma part dels anomenats patrimonis emergents.

El patrimoni de la guerra forma part dels anomenats patrimonis emergents i des de fa temps països com Alemanya i França, amb un segle XX traumàtic, hi han fet molta feina i han esdevingut un referent. En general, a Europa la proliferació de museus i equipaments patrimonials ha anat acompanyada de la recuperació de camps de batalla. En aquest cas França és l’exemple d’aquest tipus de xarxes i les més importants les trobem a les zones de les batalles de Normandia, el Somme, Verdum i les Ardenes. A més, aquests països s’han allunyat de l’antiga manera d’entendre el patrimoni de la guerra com alguna cosa militar i patriòtica. El component ideològic (patriotisme, sacrifici, valentia) ha cedit davant l’anàlisi històrica (coneixements dels fets, presentació del conflicte humà amb tota la seva cruesa).

A l’Estat espanyol la situació és ben diferent i ha arribat amb retard. El triomf del bàndol feixista amb la posterior dictadura del general Franco, va fer que el patrimoni històric i arqueològic de la guerra estigués monopolitzat pels vencedors. Fins fa ben poc les places dels pobles i ciutats s’omplien de monuments i les esglésies ostentaven a les seves façanes llargues llistes dels “caidos por Dios y por España”. Després de l’establiment del nou règim de base democràtica, hauria estat lògic que hagués sorgit un tractament diferent d’aquest patrimoni. Les plaques i monuments que els nacionals varen col·locar arreu per monumentalitzar la victòria o en record de les víctimes de la repressió republicana, han estat retirades molt lentament en els darrers anys. Les escultures eqüestres de Franco presents en diverses ciutats espanyoles no es van retirar fins als darrers anys del segle XX i els primers del XXI.

Els moviments de memòria històrica, fonamentals.

Els moviments de memòria històrica han estat fonamentals en aquest procés. Avui en dia s’han desenvolupat diverses accions didàctiques i de difusió diverses: museïtzació in situ, exposicions, visites guiades, recreacions, etc. impulsades per organismes administratius, associacions, equipaments culturals i centres d’investigació. A Catalunya des del 2007, sota la institució Memorial Democràtic, s’han recuperat espais amb l’objectiu de promocionar la memòria històrica.

Existeix una xarxa d’espais de la memòria democràtica de Catalunya amb més de 70 espais i centres, entre els més destacats tal vegada podríem citar el Museu Memorial de l’Exili de la Jonquera i el Centre d’Interpretació de la Batalla de l’Ebre. També s’ha de destacar la proposta didàctica al voltant de la Batalla del Jarama (Madrid) que, de la mateixa manera que les citades, és una de les pioneres i més emblemàtiques.

I al nostre territori? Aquí ha imperat la tònica general, la de la política de l’oblit i la desmemòria. Hi ha molta feina a fer. Una proposta senzilla i econòmica que s’ha de potenciar immediatament és la senyalització i posada en valor dels espais de memòria històrica de l’illa. A més, s’han de protegir i conservar les restes immobles i mobles. Llavors, cal fer una feina d’acció didàctica dirigida a l’ensenyament formal i no formal.

En aquest sentit ja hi ha una feina prèvia molt important feta per Memòria de Mallorca i altres col·lectius com els Amics del Campament dels Soldats d’Artà, que excaven i donen a conèixer un antic camp de concentració franquista -el que s’ha acabat anomenant arqueologia del conflicte-, entre d’altres.
Ara més que mai és necessari treballar per la cultura de la pau. Així tots tendríem clar que sa Feixina sí que tomba.

Catalina Martorell Fullana.
Doctora en Història.